Ombres de llum
Una instal·lació interactiva al Centre d’art Santa Monica (més informació)
I tú què fas? La pregunta més banal del món en el lloc més banal del món. No acabes de saber què respondre. Però no saps amb què et guanyes el pa? Busques coses. Fas mentides. Busques mentides. Fas coses. Interrogant. Ben mirat, si sabéssim el que fem, ja no es diria recerca. Al final, tot és més prosaic: negociacions extremadament tenses amb màquines estúpides i caparrudes que s’entesten en no fer el que tu vols, a menys que tu prèviament hagis fet el que volen. I de forma insistent i repetida. Al final, la glòria de publicar un article que resulta incomprensible per quasi tothom, i que de totes formes ningú en aquest univers o el de la vora triaria com a conte abans d’anar a dormir. Jo no ho faria. Un altre dia, en un altre bar, un altre desconegut. Et pregunten: I tú, què fas? Palpitacions.
Un dia qualsevol en un menjador escolar qualsevol. Futurs Ciutadans en temps de la reproductibilitat tècnica.
La cambrera més guapa que mai m’hagi servit. Es va enfadar molt per la foto, i com a resultat fent la foto següent a aquesta la càmera va reventar. De veritat. Va caure a terra en intentar fer-nos la típica foto del turista després d’haver estat a un lloc. En concret, el bar mencionat, on vam entrar a fer una birra i vam acabar passant-hi 6 o 7 hores. A Madrid. La foto també va servir per a inspirar una de les dues facetes d’un personatge anomenat Alba d’un guió mai realitzat.
Una foto que va servir per a inspirar una de les dues facetes d’un personatge anomenat Alba d’un guió mai realitzat. És na Karin, a casa de qui vam estar un cop que vam visitar Berlin (vull dir jo i uns quants més…).